Actualment als països Catalans hi ha un total de 2.946 quilòmetres de vies d’alta capacitat. D’aquests, 999 quilòmetres són de carreteres amb peatge explícit amb cabines (tant de titularitat de l’Estat com de la Generalitat). Això vol dir que els conductors catalans paguem gairebé en un 50% de les carreteres principals. (1)

Però als darrers temps, centenars de quilòmetres de carreteres del nostre país s’han finançat mitjançant el que es coneix com a peatge a l’ombra. Aquest sistema de pagament diferit permet gaudir avui de noves carreteres, a canvi d’hipotecar els contribuents amb quotes futures, que el Govern de torn haurà de pagar puntualment a les empreses concessionàries Catalunya està pagant actualment 344 quilòmetres de carreteres construïdes en els darrers anys mitjançant aquest sistema. Alguns exemples els tenim a la carretera C-16 de Sant Fruitós de Bages a Berga (40 km de concessió fins l’any 2038), la carretera C-35 de Maçanet a Platja d’Aro (27,3 km de concessió fins l’any 2038) o la carretera C-17 de Centelles a Ripoll (48,6 km de concessió fins l’any 2039).

També l’Eix Transversal –actualment en obres per desdoblar la via- tindrà 150,6 km de peatge a l’ombra fins que s’acabi la concessió l’any 2040. Poc després d’arribar al Govern de la Generalitat, CiU va posar sobre la taula la possibilitat d’abandonar el sistema de peatge a l’ombra a Catalunya a favor del peatge explícit amb cabines situades a la pròpia via, al·legant que, davant la severa crisi econòmica, el peatge a l’ombra suposa una important hipoteca sobre els contribuents i denunciant l’abús que en va fer l’anterior Govern.

Fins ara, però, no s’ha produït cap pas endavant en aquest sentit, encara que en opinió dels experts sigui “poc menys que inevitable”, tal com ja ha passat a Portugal. No tindria cap mena de sentit que els catalans haguéssim de pagar per utilitzar les xarxes viàries portugueses, franceses o alemanyes, per exemple, i que la resta dels ciutadans europeus circulessin de manera lliure per les nostres carreteres que paguem amb els nostres impostos”.

Però, qui ha de pagar les carreteres? El que és més just és que qui utilitzi una infraestructura la pagui i, qui no la utilitzi, no la pagui. Perquè un ciutadà que no té cotxe i que fa servir habitualment el transport públic en els seus desplaçaments, ha de pagar el cost d’una carretera que no utilitza?
La Unió Europea ja ha resolt aquesta qüestió amb la famosa Eurovinyeta, de manera que les infraestructures no les han de pagar tots els ciutadans, sinó aquells que les utilitzen. La normativa recull l’aplicació de gravàmens a determinats vehicles per a sufragar el manteniment i la construcció de noves xarxes viàries.

Els peatges de Catalunya són tremendament injustos i  alguns són especialment sagnants. Però n’hi ha un que em té especialment indignat: la C-33 és un peatge pràcticament obligatori si es va a Barcelona des del terç nord del país, la part que va des d’Osona i part del Vallès fins el Cap de Creus. Si vostè viu allà i ha vingut a Barcelona ja sap de què li parlo. El sistema viari públic està dissenyat per passar-hi necessàriament: si es baixa per la C-17 (l’autovia de l’Ametlla), per exemple, és pràcticament impossible agafar les rondes i els cotxes són abocats inevitablement al gran embús d’accés de la Meridiana (on la via d’accés s’estreny, casualment, a un sol carril). Qualsevol cotxe que baixi per la C-17 i vulgui agafar les rondes ha d’entrar a la C-33 i pagar peatge. Diuen que hi ha una via gratuïta alternativa fent marrada per l’autovia del Vallès, però són ben pocs els que diuen haver-la trobat. Tampoc no hi ha cap accés viable des de l’AP-7 a la C-17 en direcció sud, fet que obliga necessàriament a agafar, un cop més, la C-33, autèntic peatge medieval per accedir a la ciutat de Barcelona. De tot això en poden parlar, i molt, els soferts habitants de Montcada i Reixac i totes les localitats dels rodals.

 

La nostra proposta.

 

Des-de la CUP de Montcada i Reixac, reivindiquem un accés pel municipi, per tal de poder connectar amb aquesta via rapida, ja que la patim. De fet el seu cost econòmic no es gaire significatiu si s'aprofiten les infraestructures actuals, les vies d'accés i sortida d'aquesta ja les tenim, nomes cal fer uns petits retocs. Es tracta d'ampliar i a-condicionar-ho per l'àrea de servei ubicada a sobre del nostre municipi i que podria beneficiar a la resta de poblacions dels voltants i com no a la comarca, tan sigui en sentit Granollers, com en sentit Barcelona. I recordant que la prioritat de la CUP es el transport públic.

Aquesta autopista, propietat d’Abertis, va costar en el seu dia quasi 20 milions d’euros, segons el llibre “Catalunya: una discriminació inacceptable”, editat per Columna i escrit per diversos autors. Alguns càlculs indiquen que els ingressos per aquest peatge ha superat ja els 535 milions d’euros. Un negoci rodó. Per si fos poc, com que la concessió del peatge finalitzava el 2004 després de 37 anys de concessió (37), el nostre Govern va decidir prorrogar-la fins l’any 2021, no fos cas que s’acabés la bóta de Sant Ferriol. Només faltaria!

És per això que el nostre Govern, si no vol continuar donant la sensació d’afavorir els interessos privats i monopolístics d’Abertis, hauria de començar a agafar el toro per les banyes. En aquest cas, té dues solucions. La primera és fer immediatament uns bons accessos per evitar, si es vol, la C-33. Aquestes connexions des de la C-17 i l’AP-7 no són difícils de fer i de fet, mirant el mapa, seria lògic que ja hi fossin. Que no hi siguin només s’explica per una decisió política direccional de no fer-los per afavorir, ai las!, l’obligatorietat de passar per la C-33. Entenc que, per a fer tot això, ni hi ha voluntat política ni diners ni temps.

La segona opció que té el nostre Govern és senzilla i ràpida: alliberar el peatge de la C-33 i, si cal, compensar Abertis amb una ampliació de les concessions de la resta d’autopistes del país. Tenint en compte que falten menys de 10 anys de concessió, i que Abertis té una pila de peatges de trams molt més cars, potser ampliant totes les concessions menys d’un any cadascuna es podria alliberar la C-33. Sé que és una socialització del patiment i que allò de justícia seria alliberar-lo sense res a canvi, però tenim el Govern que tenim i cal ser realistes.

 

La concessió de la gestió de les autopistes catalanes a empreses privades, i conseqüentment el pagament de peatges, presenta unes particularitats que fins ara no han sortit a la llum en els grans mitjans de comunicació, i que mostren que les empreses concessionàries, més que realitzar una activitat comercial, que com qualsevol altre també hauria de tenir un risc de pèrdues, tenen gairebé una assegurança de benefici sense límit.

Aquests dies s`han anat publicant xifres en relació als beneficis de les concessionàries, però la informació en relació a les condicions dels contractes, la renegociació i els motius de l`allargament del període de concessió dels peatges a l`estat espanyol és escassa i difícil d`obtenir, i cal recórrer a estudis molt tècnics i en alguns casos a la legislació espanyola, per aconseguir-la. 

Abertis és la gran gestora d'infraestructures catalana amb negocis en autopistes, telecomunicacions i aeroports i una àmplia presència internacional, sobretot a Europa i l'Amèrica llatina. Però un estudi del Cercle Català de Negocis (CCN) revela que aquesta estructura multinacional amaga una excessiva dependència de les autopistes catalanes, de què obté el 46% dels seus guanys (a partir de dades del 2011), com a conseqüència d'uns marges del 55%. Concretament, aquesta agrupació d'empresaris en favor de la independència de Catalunya assegura que dels 795 milions d'euros de benefici consolidat que Abertis va obtenir l'any passat, 369 procedeixen de les concessionàries que tenen les autopistes catalanes: Acesa, Invicat, Aucat i Autema. Però el que indigna més el CCN és la relació que hi ha entre els ingressos que Abertis obté per aquesta activitat i els costos i amortització que hi dedica. Per al conjunt de les autopistes de l'Estat (no hi ha dades segregades) la concessionària ingressa 1.359 milions d'euros, mentre que les despeses d'explotació són de 311 milions i les amortitzacions de 302 milions. Així, el benefici operatiu, abans d'interessos i impostos, és de 746 milions d'euros, un 55% dels ingressos. Inditex, que és l'empresa de l'Íbex amb els marges més alts, no arriba al 18% i a Telefònica tenen el 16%. En l'Anuari de la pime catalana es considera que la mitjana de les pimes catalanes és d'un 4%.

 

PENALITZACIÓ.

Els autors de l'estudi qualifiquen aquests marges d'“exageradíssims”: “Són la gallina dels ous d'or de la companyia sobre els quals pivoten la resta de negocis, alguns dels quals, deficitaris”, expliquen els economistes del CCN. La combinació d'uns marges alts i unes concessions que s'allarguen en el temps estan “penalitzant” la societat catalana, segons afirmen: “No és un atac contra Abertis, volem que sigui una companyia forta i internacionalitzada però no a costa de tots nosaltres”, hi afegeixen els autors de l'estudi. El CCN assegura que no estan en contra dels peatges com a mecanisme recaptatori pel manteniment de les carreteres i amb uns marges acceptables, però que la situació actual és excessiva i un greuge per Catalunya.

 

1.- Les autopistes no les va posar Espanya, sinó Jordi Pujol i son de titularitat autonòmica, no estatal.

El peatges de Catalunya són creació i titularitat autonòmica, no pas estatal: és la Generalitat qui les crea, n’és titular, i determina el preu del peatge. Excepte els de les AP7 y AP2, que es van construir a començaments dels anys 70, per la qual cosa són de titularitat estatal, la resta de peatges es van fer exclusivament per odre de Jordi Pujol, president de la Generalitat per CIU.

Pujol podria haver decidit construir autovies, com van fer totes les altres autonomies qua no van tenir la calamitosa desgràcia d’estar governades per una màfia trabucaire, i finançar-les amb deute públic; o bé fent que els peatges anessin a parar a la generalitat i no a una empresa privada. Però no, Pujol va voler que els catalans paguéssim peatges.

 

2.- Els peatges de les autopistes no van a Espanya, sinó a la butxaca de ABERTIS, una empresa propietat de La Caixa, i liderada per Salvador Alemany, assessor d’Artur Mas i  principal publicitari del diari AVUI-EL PUNT

 

Els peatges catalans estan en mans de l’empresa Abertis; i a la resta d’Espanya també. Aquesta multinacional gestiona directament més de 1.500 quilòmetres d’autopistes estatals, cobrint el 59% del total de vies de peatge.  Abertis també participa de forma no majoritària en una sèrie de concessions amb un total de 200 quilòmetres: Autema i Ciralsa (Circumval·lació d’Alacant). També manté un paper actiu en Trados 45 (M-45 Tram II), Accesos de Madrid i Henarsa, concessionàries que gestionen diverses vies d’accés a la ciutat de Madrid.

Abertis és un suport fonamental publicitari de l’AVUI-EL PUNT , diari ultranconvergent i fervorosament folklòric, caspós i barretinaire que, paradoxalment, ha enarborat la bandera en contra dels peatges, en un repugnant acte més de summa hipocresia.

La Caixa, és l’accionista majoritària d’ABERTIS amb una propietat del 31% de les seves accions. Curiosament CIU té un deute amb La Caixa d’un crèdit de 21 milions d’euros (xifra de l’any 2010)

Artur Mas va proposar a Salvador Alemany,  President d’Abertis , ser Conseller d’Economia i actualment presideix el “Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica de Catalunya (CAREC)”, organisme escollit per CIU per tal d’assesorar al Govern en retallades neoliberals. Salvador Alemany, segons ha declarat recentment, se sent molt preocupat per la campanya de“No vull pagar”. No m’estranya! S’embutxaca milers de milions a l’any robant a ciutadans, per tal de finançar a un partit polític!

 

3.- CIU va votar a favor de rescatar els peatges de Madrid amb diners públics.

CiU va proposar i va votar a favor de rescatar i compensar econòmicament a les companyies concessionàries de les autopistes de de Madrid, que són completament deficitàries, proposant que les concessionàries ingressin la diferència entre la facturació real i el 80% de la prevista quan es va adjudicar la via. Cada cinc anys, l’Estat els paga de la nostre butxaca la compensació, amb interessos. Un acord econòmic que beneficia clarament a Abertis.

 

4.- Els peatges estan amortitzats de sobres i es mantenen tan sols perqué beneficien a CIU-ABERTIS-LA CAIXA

Segons l’anuari dels silencis mediàtics de l’any 2010, les recaptacions de les concessionàries per peatges multipliquen en alguns casos per 100 el cost de l’obra.

 

 

 

 

Alguns exemples a continuació:

 

 

 

TRAM	COST CONSTRUCCIÓ	INGRESSOS ESTIMATS
Montgat-Mataró	21	682,2
Mataró-Palafolls	285,5	363,3
Barcelona-Montmeló	19,9	535,4
Granollers-La Jonquera	68,5	3.033,7
Molins de Rei-Martorell	14,6	1.168,7
Martorell-Tarragona	42,2	2.170,3

 

 

 

Així doncs queda clar que les autopistes de peatge son un invent de CIU per tal de beneficiar a empreses amigues que, al mateix temps financen al seu partit amb crèdits milionaris! Clar que, si voleu, podeu seguir pensant que tot és una conspiració de Madrid en contra de la nació catalana…

 

Jo #novullpagar la corrupció de CIU-ABERTIS!

 

La critica situació de les 6 autopistes de peatge a l’entorn de Madrid han obligat al ministeri de Foment a buscar sortides dràstiques per evitar la fallida d'unes infraestructures que presenten números vermells des de la seva inauguració. Ara fa un any el govern socialista amb el suport de Duran i Lleida –CiU- va concedir una injecció de 200 milions d’euros, i ja es parla d’una altra aportació de 150 milions per aquest primer pressupost del govern del PP. Les empreses afectades però no en tenen prou i reclamen un mínim de 600 milions d’euros per evitar, de moment, la fallida. Segons estableix la llei  si cau una concessió és l’Estat qui n’ha d’assumir el cost, i això comportaria augmentar el dèficit de l'estat, i Espanya no s’ho pot permetre.
 

Les previsions de les concessionàries no s’han complert – alguns experts havien apuntat que les autopistes madrilenyes no aconseguirien recaptar el previst ni de bon tros, per la manca de costum de pagar per circular dels usuaris de les vies madrilenyes- i per  poder cobrir el desfasament dels comptes d’explotació , només recapten un 20% de les previsions, les empreses afectades reclamen  un mínim de 600 milions d’euros per tal d’evitar momentàniament la fallida.  La mateixa ministra Ana Pastor ha reconegut que una fallida de les concessionàries de les autopistes madrilenyes comportaria.

 

Aprofitant que la principal empresa de peatges de l’Estat és ABERTIS (La Caixa, ACS - Florentino Perez)i que té participacions accionarials en aquestes autopistes, el Ministeri li ha proposat una fusió absorció d’aquestes concessions a canvi d’una injecció de diners important però, sobretot d’un allargament de les concessions d’aquelles autopistes que no paren d’omplir les comptes d’explotació d’ABERTIS. Estem parlant principalment de les autopistes que recorren el País Valencia i Catalunya.

És a dir els catalans del sud i del nord seguirem contribuint amb el nostre espoli a salvar les aventures especulatives d’alguns empresaris que porten anys vivint de les bones arts a la llotja del Bernabeu.
 

Més de dos-cents conductors, segons Abertis, s'han negat a pagar en pocs dies els peatges de les autopistes com a mesura de protesta per l'elevat nombre de vies de pagament que hi ha a Catalunya. L'acció respon al seguiment d'una campanya iniciada a la xarxa. On més incidència ha tingut la protesta és a l'AP-7, a les comarques gironines.

Josep Casadellà, amb el seu vídeo penjat a YouTube, va ser el primer a negar-se a pagar el peatge a l'AP-7. Més de 160.000 visites ja han estat testimoni del que ell mateix qualifica d'acte de desobediència civil. Després d'ell l'han seguit molts altres conductors, i la repercussió a les xarxes socials s'ha escampat com una taca d'oli.

Protesten contra el greuge que suposaria l'allargament de la concessió de les autopistes de peatge, sobretot a Catalunya i el País Valencià, per compensar la fallida de les autopistes radials de Madrid. No tots són conductors anònims. L'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, també s'ha adherit a la campanya, que han batejat com 'No vull pagar', i aquest dissabte va decidir no pagar al peatge de la Roca.

Cornellà ha explicat que 'ja s'ha amortitzat amb escreix durant aquests últims anys el que va costar fer l'obra i, fins i tot, a canvi, al llarg d'aquests anys se'ls ha anat ampliant la concessió'.

El web proupeatges.cat publica una guia legal d'actuació davant dels peatges. Diuen que el Servei Català de Trànsit i els Mossos d'Esquadra 'no et poden multar perquè aquesta acció no està contemplada al Reglament General de Circulació com a infracció'. També diuen que Abertis 'només pot anotar la matrícula del vehicle cosa que no té cap efecte i, tot seguit, obrir-te la barrera per deixar-te marxar. És igual si el senyal lluminós de la concessionària està en verd o vermell. Aquest senyal lluminós no és un semàfor i només indica si s'ha pagat el peatge o no, i no està regulat pel Reglament de circulació'. Proupeatges.cat explica, d'altra banda, que 'tens dret a no identificar-te davant del personal d'Abertis si et requereixen el DNI' i que 'si els empleats de l'autopista intenten retenir-te o bloquejar-te a la tanca més temps del necessari per anotar la matricula del teu vehicle, estan cometent un delicte penal de detenció il·legal'. Finalment, asseguren que 'la concessionària només et podrà reclamar el pagament del deute/peatge via notificació si tu t'has identificat amb el DNI, però mai per via penal, perquè no hi ha delicte'. 

La protesta ha servit per reobrir el debat sobre els peatges.

Andreu Esquius, consultor de Mobilitat i Transports, opina: 'És molt difícil suprimir peatges financerament i a més a més no crec que sigui tècnicament adequat. El que sí que es pot fer és tendir cap a una homogeneïtzació de tarifes des del punt de vista territorial per alliberar els greuges comparatius entre territoris per tarifes diferents.'

La protesta cada dia que passa guanya adeptes a les autopistes catalanes. La insubmissió, però, segons Abertis, supera de poc les 200 persones, una xifra molt petita si es compara amb els milers de conductors que cada dia paguen algun peatge a Catalunya. En concret, la concessionària ho xifra en un 0,001 per cent dels conductors.

El portaveu del govern, Francesc Homs, assegura que entén l'estat d'ànim que hi ha darrere el moviment ciutadà de protesta contra el pagament dels peatges. 

'Com a govern hem de defensar el principi de legalitat. Dit això, nosaltres aquest tipus d'expressions entenem que reflecteixen un estat d'ànim d'una part molt significativa de la població del nostre país. Des del punt de vista de l'estat d'ànim, ens hi sentim molt propers.'

(1) Adjunt: Quadre “Relació en kilòmetres de les Carreteres als països Catalans”