El passat dijous 21 d’abril, la secció de la CUP- Montcada i Reixac va organitzar una xerrada-taula rodona sota el títol “Corrupció i Política”, que va comptar amb la participació de tres periodistes especialitzats en el tema: Àlex Romaguera (La Directa i coordinador de “Llum i taquígrafs. L’Atles de la corrupció als Països Catalans”), Sara González (Nació Digital i autora de “Cas Mercuri: la galàxia Bustos”) i Fidel Masreal (El Periódico de Catalunya i autor de “Game Over. Els partits polítics: Corrupció i vicis del sistema”).

L’encarregat de començar la xerrada va ser el nostre regidor, Gonzalo García, que va destacar la feina feta durant aquests dos anys a l’Ajuntament per intentar fer visibles els fils de la corrupció al nostre municipi. Va lamentar la dificultat per esbrinar quins són els autèntics límits de la corrupció i, sobretot, el fet de que les moltes coses que es poden trobar no són denunciables, perquè o bé han prescrit, o moltes vegades els estaments judicials no tenen el mateix punt de vista que els denunciants. Tot i així, va deixar clar que qualsevol acte reprovable en la gestió dels recursos públics és considerat pel grup de la CUP com a corrupció i que, encara que no es puguin denunciar judicialment, es continuarà lluitant per dur a terme la feina de fer públic tot allò que es considerin males praxis per part dels nostres governants i va posar diversos exemples de com “la corrupció ens ha atropellat a Montcada i Reixac”, com és el cas Mercuri, la destitució de María Elena Pérez, les implicacions al cas Pretòria, els contractes amb Inipro o la última notícia amb les despeses amb la Visa d’alcaldia per part de César Arrizabalaga.

L’Àlex Romaguera va fer èmfasi en les causes que han portat a que la corrupció política sigui una pràctica molt estesa arreu del territori, des del finançament il·legal dels partits, l’estructura bipartidista o les pràctiques privatitzadores de serveis públics per obtenir beneficis privats. Va destacar que la corrupció té un cost, només al Principat, de 2160€ per persona a l’any i va denunciar els mecanismes de blindatge que s’apliquen els propis estaments polítics per intentar perpetuar aquestes pràctiques.

Sara González va explicar que el principal problema de la corrupció es viu en àmbits locals, a on es troben la majoria d’imputats per aquestes pràctiques, perquè és molt fàcil que en aquests cercles la política es torni “presidencialista”, i que en alguns nivells municipals, el control és escàs o, directament, no existeix. També va voler donar importància al fet que la corrupció no ens afecta només amb pèrdua de recursos públics, sinó que com a persones també estem afectats. Va posar com a exemple la persona que havia guanyat el famós concurs amanyat per ordre dels germans Bustos i que va portar a la destitució de María Elena Pérez ja que, a aquella persona, la corrupció l’havia deixat sense una feina que mereixia.

Per últim, en Fidel Masreal va començar parlant d’actes que havien succeït al nostre municipi, com les amenaces per via telefònica que havia patit l’exregidor d’urbanisme Jordi Climent per negar-se a signar alguns contractes. Després d’apuntar que la corrupció és conseqüència del sistema i que tothom ha assumit les irregularitats, va assenyalar que els partits s’han convertit en finalitats en si mateixos i que no són una eina al servei de la ciutadania, si no que fan servir els ciutadans per aconseguir les seves finalitats.

En la part de taula rodona es van destacar conceptes com el fet que els polítics corruptes fan servir els diners públics per fer-se favors mútuament o amb empreses, que des que va esclatar la crisi la ciutadania ja no tolera aquests tipus d’actes de la mateixa manera o que, tot i els molts entrebancs que hi han per fer sortir a la llum algunes pràctiques aquestes acaben sortint, en gairebé tots els casos, gràcies a treballadors o ciutadans que tenen la valentia de donar un pas endavant i denunciar aquests tipus d’actes, moltes vegades posant en risc les seves pròpies feines i circumstàncies personals.